Messi, així no

 In Uncategorized @ca

Vull pensar que entre l’estol d’assessors que tenen en nòmina tant en Bartomeu com en Messi, n’hi deu haver un, o més d’un, especialitzat en estratègia de comunicació. Ho plantejo com a suposició, ja que no tinc el gust de conèixer-ne cap ni d’un bàndol ni de l’altre. I dic bàndol ja que l’assumpte té pinta d’acabar molt malament o, com a mínim, de no tenir el final que la història blaugrana li hauria de tenir reservada a un jugador com en Leo, que tanta felicitat, alegria i emoció ha donat als culers de tot el món.

Que el president és un maldestre, a aquestes alçades, no ho dubta ningú. Que Messi és el Déu Deu del futbol, tampoc. Ara bé, a aquesta tragicomèdia li queden, malauradament, molts capítols i girs de guió amb, probablement, l’aparició de protagonistes inesperats. Tan enredat ho veig, a mesura que passen les hores, que els rols de dolent-dolent i bo-bo, ves que no s’acabin desdibuixant i confonent.

Però el motiu d’aquest post no és pas parlar de futbol. Els qui em coneixen saben que no en tinc ni idea. I a aquestes alçades ja no en tindré mai. Però sí que m’apassiona el Barça com a fenomen global, els valors que representa i com aquests han estat una palanca extraordinària per impulsar mundialment les marques Barcelona, Catalunya i també Espanya.

Reprenent el fil del que comentava al principi, tinc seriosos dubtes de que els bàndols ja enfrontats s’hagin deixat assessorar per experts en comunicació. Potser és que no en tenen, potser estan massa alineats-encegats amb els seus “jefes” o bé aquests últims no els tenen per a res. Sigui com sigui, els moviments tàctics, sobretot, d’ençà els vuit gols són, com a mínim, qüestionables.

Això del burofax, ve de l’estomac, no del cap i gens del cor. L’afició no s’ho mereix. I quan escric aquestes línies poso moltes cares a aquesta afició. Gent que amb les dues grans crisis econòmiques que arrosseguem d’ençà 2008 se n’han estat de moltes coses, però no pas del carnet, la samarreta de la temporada ni de la quota mensual de la plataforma de televisió. Gent per a qui veure guanyar al seu Barça amb el Màgic 10 ha estat un bàlsam per seguir endavant.

No haver presentat encara la dimissió, per molt que els seus “fans camuflats” la considerin com el particular apocalipsi blaugrana si es produís ara, és indefensable. Bartomeu passarà a la història com el pitjor president del FC Barcelona, justament per la marxa de Leo. Però també per la seva resiliència malentesa i sempre mal comunicada.

En fi, em dol que una carrera esportiva a Can Barça tan ben treballada, amb un protagonista modèlic a nivell personal i professional es pugui esguerrar d’aquesta manera. Probablement tenir com a “jefe” a Bartomeu no deu ser fàcil.

Com també em dol que aquests últims sis anys i mig hagin fet pujada i des dels caps pensants del Club s’hagi optat més per viure de la inèrcia, quan no d’esmicolar llegats. És hora de dimitir President, sobretot, pel bé del Club.

Confio que encara s’hi és a temps de poder tancar aquest capítol de la millor manera possible. El primer pas seria deixar-se assessorar pels respectius equips de professionals de la comunicació. I des d’ara mateix començar a comunicar i comunicar bé, amb tot el que suposa d’assumir responsabilitats, enterrar retrets i posar les bases de la recuperació. Si no això va camí de convertir-se en un fangar. No m’agradaria gens.

 

Jordi Salvadó

Soci Director de Folch Time SL

Recommended Posts

Deixa un comentari