Tot són males notícies?

 In Uncategorized @ca

Sortir poc o gens de nit (i més ara amb el confinament) em resulta balsàmic. En el meu cas em permet llevar-me aviat sense maleir massa la meva sort. Però aquests dies les primeres hores del dia em resulten molt dures de pair.

Tant s’hi val si fa sol o no, és posar-me a preparar els resums de premsa i notar que em costa respirar, el cos em fa mal, tinc tosseta i em noto el cap calent… ja l’hauré agafat!

I tant s’hi l’he agafat! He agafat un empatx de mal rotllo que, subministrat a dosis diàries no sé pas cap a on em portarà. Sort que després, i al llarg del dia, entre el correu, el mòbil, les xarxes, les trucades, les hores davant la pantalla, més notícies, i les VC’s (estic recuperant a marxes forçades totes les que no he fet al llarg de la vida) estic entretingut. I arribo al vespre resignat i rebentat.

De les bondats del teletreball ja en parlarem un altre dia.

I així passen els dies. Massa dies ja. I rebo la trucada d’un emprenedor de veritat. I penso, calla que m’animarà. El primer que em diu és que passa de la premsa, en tots els seus formats. Que quan pugui sortir ja se n’assabentarà i quan la corba s’aplani, també. I quan tothom es pugui fer el test ja el cridaran.  Que n’està fins el capdamunt de tots els periodistes, “que sembla que hi disfrutin, que hi disfruteu, pintant-t’ho tot de negre i ressaltant només les coses negatives”. Està una bona estona deixant bé l’ofici d’informar.

En acabar el corregeixo. “Fa mitja vida que vaig abandonar l’última redacció”. Res, per a ell, com acostuma a passar amb els militars, qui ha fet de periodista sempre ho és.

Miro de fer-li entendre que la situació està realment fotuda. Prou bé que ho sap. A contracor ha aplicat un ERTO. Intento defensar el que a aquestes alçades jo també veig com a indefensable: que les portades i els grans titulars no fan més que reflectir la realitat. Segur?

Penja sense que l’hagi pogut convèncer de res. Potser perquè durant la conversa és ell qui mig m’ha convençut a mi. Em ve al cap un article d’opinió recent en el que el columnista es qüestiona si aquell dia era més oportú titular a portada pel nombre de morts per la Covid-19 o pel nombre d’aturats i empreses a la corda fluixa, o directament sense corda. Parla de dues possibilitats de titular. Les dues negatives. I si n’hi hagués una tercera? I si aquesta tercera fos, al menys, esperançadora?

Truco a l’emprenedor de veritat. “A partir de demà t’enviaré tots els titulars que, com a mínim, donin algun bri d’esperança”, li dic. Es fot a riure. “No en trobaràs cap”. Tant convençut el veig que me n’adono que potser he anat de llest. Encara estic rumiant la conversa quan em tornar a trucar. “Accepto el repte. A veure qui en troba més”.

No sabia que ja hagués assolit la categoria de repte. Fem un grup de guassap, un altre. I comencem. Jo de bon matí. Ell més tard. Ja portem així més de dues setmanes. En el nou grup no diem res, només hi pengem titulars. Jo alguns més, per allò de la deformació professional.

Els matins adquireixen un altre color. Ara, a més a més, busco notícies “positives”. I cada dia en trobo, en trobem més.

“Fes-li una ullada a tot el que hem penjat aquests dies. Això és una altra cosa”. Em diu. I és veritat. Potser no són les notícies més importants del dia, o els mitjans no les han tractat així, però veient-les passar fotograma a fotograma la pel·lícula ha canviat de gènere, ja no és de terror.

Evidentment la realitat no ha variat. Però la nostra actitud davant d’ella, molt.

“Has vist com ha estat possible trobar notícies positives?, comento. “Si, si, les tenien ben amagades els teus amiguets periodistes! Potser no volen que ningú les vegi i busquen enlluernar-nos amb titulars depriments!”. Ja m’ha fotut!

Tant s’hi val. Sé que al final guanyaré el presumpte repte. Algun dia els meus col·legues periodistes titularan per la data de la fi del confinament, el descobriment de la vacuna… o potser aquell dia s’inclinaran més per titular pel nombre d’empreses que mai més obriran, els morts totals o les persones que ho han perdut tot?

Tu què creus?

 

Jordi Salvadó

Soci Director de Folch Time

PD. Per cert, l’atracció que, poc o molt, tots tenim cap a les notícies negatives no és casual. Et recomano la lectura de l’article “Instints primaris. Per què preferim les notícies dolentes”, publicat a la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Aquí en tens unes perles:

“El cervell fa que les bones notícies ens llisquin i que ens quedem enganxats a les dolentes”.

“Titular amb males notícies no és excepció dels mitjans de comunicació. També a la vida quotidiana, si tot va bé, no ho expliquem”.

“Les bones notícies fan nosa, desperten un escepticisme generalitzat, tenen mala premsa”.

“Periodistes, activistes i polítics són víctimes d’una visió del món dramàtica. Haurien d’actualitzar-la”.

Recommended Posts

Deixa un comentari